El poema, los duelos, el desamparo, y los años acumulados en la arenilla de oro de las imagenes poéticas. Oscar Portela
Texto
de Alejandro Drewes a Oscar Portela
Oscar, hermano, me he quedado simplemente pasmado, impactado es poco decir, con la belleza y el desasimiento, el desgarramiento de este poema tuyo.
Un poema de Oscar Portela traducido al catalán por Joan Navarro.
L'ABANDÓ
Poema de Oscar Portela a Graciela Maturo
El cos m'abandona lentament.
Les cremors de farga de l'estiu.
El tortuós hivern. La recelosa cobra
Del desig oculta al cau.
Els colors minats per l'absència
De la pell renovada en staccato de cada primavera.
L'or en les arenes i el somni, el somni
De qui entra a la presència com a un bosc de
Símbols on tu no hi eres. No és una arca el meu cos.
No és xalupa tan sols: sinistrat per les tempestes
I huracans, sempre en deserts, ¿com podria
salvar alguna cosa del que resta en la memòria d'aquell
Ocell Blau que ahir cantava en les meues finestres?

