FAULA
(Sonet anglès)

Empare’m, sóc la veu d’un mar de gebre,
el bes d’un tamborí de pluja i vent
traspassant el cristall amb dits d’orfebre,
qui troba en ton esguard acords d’argent.

He disfressat de queixa la frisança
del desig; ara, traço mots de llum.
De mos rims n’ets les deus, compàs de dansa.
Embadalit, m’esquinço en  mots de fum.

A glops de vida desaprenc l’angoixa, 
a preu de sang abdico del neguit.
No em vinclo als peus de cap deesa toixa;
tens tacte de tendresa en l’esperit.

La vida i jo seiem plegats a taula,
vols escriure el guió d’aquesta faula?

Ricard 0206