És el desig de tu
qui perfà les carències,
fams insubstanciades;
carn i sang pel camí.
Imatge pura, aplegues
al teu cos els matisos
de tota transparència;
et beso els peus i l’ànima.

M’obriria les venes
a un veritable instant
de petita grandesa;
renuncio a la mort.

Quelcom més que el desig
bull fronteres endins
d’aquesta vella escorça
on empresono vides
i altres petites morts.
Mos d’aigua en la claror,
no em pertany cap paraula;
ha fugit el poema
a l’acuit d’un melisma:
la veu de tu deutora.

Ricard  Monforte

 

Miedo. De ti. Quererte

es el más alto riesgo.

Pedro Salinas